FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un nom col·lectiu. Relatiu o pertanyent als noms col·lectius. Un sufix col·lectiu. Conjunt de persones que tenen alguna cosa en comú. El col·lectiu de les dones, el col·lectiu dels treballadors d'un ram. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a ornamental i per les seves fulles, emprades com a condiment (Laurus nobilis). Una corona de llorer. Un ram de llorer. llorer reial Llorer-cirer . Glòria dels victoriosos. Conquerir llorers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comunicat a una obra o altra cosa. segell de Salomó Representació heràldica de l'estrella de David. Planta de la família de les liliàcies, molt semblant al segell de ram, però de tiges anguloses i de flors oloroses, quasi sempre en nombre d'una a dues per peduncle, que es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tronc sense branques terminat en un ram de fulles, especialment el de la palmera. Peu d'un òrgan. Peduncle propi de les algues brunes laminars, de secció rodona o aplanada, generalment amb cèl·lules conductores, que sosté la làmina. Cama d'un bolet. Columna o pilastra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
voltant, (d'alguna cosa). Es va estrènyer la cintura amb una corda. Estrènyer un capell el cap, unes sabates els peus, una cotilla el cos. Aquest ram, estreny-lo ben fort; si no, es desfarà. Li vaig estrènyer les mans amb les meves. El vaig estrènyer entre els meus braços. [...]