FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba perenne del gènere Aconitum, de la família de les ranunculàcies, tòxica, de fulles dividides, palmades, i flors vistoses, amb el tèpal superior en forma d'elm, que es fa a les muntanyes i a les regions septentrionals d'Euràsia. Tora blava. Extret o tintura d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a la regió de la boca situada immediatament darrere les dents incisives. En fonèt., que s'articula amb l'àpex de la llengua en contacte amb una zona intermèdia entre la zona alveolar i les incisives. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyal flotant fondejat per a abalisar una zona, per a amarrar-hi una embarcació o per a la pesca. Cos flotant per a indicar el nivell de líquid en un dipòsit o bé per a mantenir-lo entre certs límits prefixats. [...]