FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma antiga que consisteix en una asta o pal que porta en un extrem un ferro petit i agut, més curta que la llança. Barra llarga de fusta i amb punta de ferro que s'usa per a picar els toros a les corregudes de bous. Coll de la baralla francesa que duu dibuixades fulles lanceolades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coll sobreposat al coll d'un vestit. Desigualtat en l'enrotllament dels ordits damunt els plegadors, que produeix alts i baixos. Fil o fils trencats que resten, de vegades, sobre la bota dels ordidors en treure'n l'ordit o sobre el plegador del teler. Defecte que presenta un rodet ple de fil quan [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sac obert pel mig i tancat pels extrems, els quals formen dues bosses grans ordinàriament quadrangulars. dur sempre l'alforja al coll Viure previngut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas petit de coll estret, fet de vidre, de porcellana, de metall, per a tenir-hi líquids, pólvores, etc. Un flascó d'essència. Magnèsia en flascons. [...]