FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbret caducifoli de la família de les punicàcies, de fulles simples, coriàcies i llustroses, flors d'un vermell viu i de calze molt coriaci, i fruits comestibles, les magranes, originari de l'Àsia sud-occidental i del Mediterrani oriental, cultivat i de vegades naturalitzat a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el pit vermell. Corriol pit-roig. Ocell de la família dels muscicàpids, d'uns 14 centímetres de llargada, de plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d'un color roig pàl·lid, que habita tant als boscos com als jardins, fortament territorial (Erithacus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Invertebrat cnidari marí, amb un esquelet calcari roig i arborescent, que pot viure isolat o formar part d'una colònia. coral negre Antipatari . Esquelet calcari comú de certs pòlips que viuen en colònies que afecten generalment una forma arborescent, d'un vermell més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Liana de la família de les poligonàcies, de branques primes i volubles, fulles un xic alabardades, flors verdoses en raïms axil·lars i fruit sec però recobert pel periant que ha esdevingut carnós, de primer vermell i finalment blanquinós, originària d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Astut, malintencionat. Un pagès garneu. Aquest xicot té un aire garneu. Peix de la família dels tríglids, de fins a 60 centímetres de llargada, de color vermell o rosat amb el ventre blanquinós, amb una visera rostral escotada i una espina llarga i forta darrere l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el cap roig. Morell cap-roig. Peix de la família dels escorpènids, de fins a 50 centímetres de llargada, de color vermell purpuri amb clapes irregulars de tons més clars i més foscos, de cap gros i boca grossa, amb apèndixs cutanis al maxil·lar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir una congestió (en un òrgan, en algú, en un lloc). L'opi congestiona el cervell. La ira li congestionava la cara. L'excés de trens ha congestionat la línia. Sofrir una congestió. Els pulmons es congestionen. Havent dinat es congestiona i es torna tot vermell [...]
