FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dita obscura i inexplicable. Va resoldre l'enigma que li havien proposat. Cosa el sentit amagat de la qual cal descobrir o endevinar. El mòbil del crim és encara un enigma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aire que hom afecta davant d'algú, especialment per donar-li a entendre quelcom. Amb el posat que feia, vaig endevinar que no ho havia fet. El seu posat d'intel·lectual no enganyava ningú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Observació que els astròlegs fan de la situació de certs planetes, constel·lacions, etc., a l'hora del naixement d'algú, per la qual pretenen endevinar el seu destí. Conjunt de prediccions o judicis fets a partir d'aquesta observació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un sabor agre i dolç a la vegada. Fruits agredolços. Mig agre mig dolç, de dolçor aparent o fingida que deixa endevinar l'agror. M'ha parlat en un to agredolç. Em plau l'agredolç de la seva conversa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer bé (una cosa), fer-la adequadament. Avui sí que he encertat el rostit. Tocar (algú o alguna cosa) disparant-li un tret, llançant-li un objecte, etc. La llebre ens va passar a deu passes; tots dos li vam tirar i no la vam encertar. Endevinar, descobrir per casualitat. Han [...]