Resultats de la cerca frase exacta: 44

Diccionari de la llengua catalana
31. collar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(sobre algú) per fer-li fer o dir alguna cosa. Colla'l una mica i t'ho dirà. Clavar (un caragol). Fer funcionar (el mecanisme collador) del teler. Carregar de pes (la romana del plegador) per augmentar la tibantor de l'ordit. Caragolar (la vela), plegar-la sobre la verga o botavara o un [...]
32. crossa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
coix va llençar les crosses i es va clavar a córrer. Peça inferior i més gruixuda d'una canya de pescar, en què va endollat el cimerol. crossa de l'aorta Part corba de l'aorta entre les porcions ascendent i descendent. Conjunt de castellers que, situats sota les aixelles [...]
33. fotre 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar, pegar, clavar, llançar, posar, col·locar, ficar, etc. Fotre una puntada de peu, una empenta. Et fotré una plantofada que et tombaré. Li va fotre un tret al cap. Fot-ho a l'armari, que no ho vull veure més. fotre a mar [o fotre al rec, o fotre a la bassa, o fotre a [...]
34. petar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fer petar la claca [o fer petar la xerrada] Conversar, entretenir-se enraonant. Morir 1 1. Xocar violentament. Va anar a petar contra la paret. fer petar alguna cosa per la cara a algú Clavar alguna cosa per la cara a algú. Trencar 1 1. D'una garrotada li va petar un braç. [...]
35. revés 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part oposada al dret. El revés d'un teixit. revés de la mà Part de la mà oposada al palmell. Cop donat amb el revés de la mà. Li vaig clavar un revés que el va fer caure. al revés [o del revés] Invertint l'ordre, la posició. al revés [...]
36. punta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
metall terminada en punta per un dels extrems, que serveix per a clavar. punta de terra Braç de terra de poca extensió que avança dins el mar. punta de traçar Eina de marcar i traçar usada en molts oficis. Tija de ferro, de secció rodona, acabada en punta en un dels [...]
37. maça
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pedra. Gros bloc de fusta o de ferro guiat per dos pilars, que s'alça i es deixa caure d'un cop, i serveix per a clavar estaques. Aixa per a escorxar.  [...]
38. martell
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que consisteix en una cabota de ferro o d'acer fixada formant creu a un mànec que el travessa per un ull, i serveix per a clavar claus, batre metalls, etc. El mànec del martell. Un cop de martell. estar entre l'enclusa i el martell V. enclusa. Màquina destinada a batre, a [...]
39. martinet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de forjar, batre metalls, etc., que consisteix essencialment en un bloc d'acer muntat a l'extrem d'una palanca o d'un mànec basculant que s'alça i es deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa. Màquina per a clavar estaques i pilons. Peça del [...]
40. clau 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija de ferro, de llargària i de gruix variables, punxeguda de l'un extrem i amb una cabota a l'altre, que, feta entrar a cops de martell, serveix per a unir dues peces, per a suspendre-hi alguna cosa o per a fins ornamentals. Clavar un clau. Desclavar, arrencar, un clau. arribar com un [...]
Pàgines  4 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>