Resultats de la cerca frase exacta: 71

Diccionari de la llengua catalana
51. enveja
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
posseeix una cosa que nosaltres no posseïm. Quan considera la sort que ha tingut el seu antic company, es mor d'enveja. Una mirada d'enveja. Tot el mal que diu de tu és enveja. Desig en les dones embarassades.  [...]
52. sorprendre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Girant-me bruscament he sorprès la mirada d'intel·ligència que s'han donat. Una cosa inesperada, colpir l'ànima (d'algú). Em sorprèn que us en desdigueu, ara. Em sorprèn en ell tanta fermesa. Meravellar (algú) amb quelcom d'inesperat, d'incomprensible. Em sorprens [...]
53. assossegat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tranquil i de tracte agradable. És una noieta molt assossegada. En Jaume era assossegat, seriós. Propi d'una persona assossegada. Mirada assossegada. El professor no escridassava mai els alumnes, sempre els parlava en un to assossegat. Que es desenvolupa amb calma i sense entrebancs [...]
54. mentir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cientment, voluntàriament, una asserció contrària a la veritat. Menteix descaradament. És un home que no sap mentir. Si les seves paraules mentien, no mentia la seva mirada. Si la fama no ment, fou un gran metge. fer mentir Desmentir (una afirmació). La realitat de [...]
55. perdut 2 -uda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mirada perduda. Va morir d'un tret perdut, disparat a l'aire. En què hom frueix del lleure, s'aplica a un període de temps. Li plau de llegir a estones perdudes. Precedit d'un adjectiu, generalment de sentit pejoratiu, l'emfasitza. Boig perdut. La pobra estava tísica perduda. Enamorat [...]
56. travessar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
carrer que travessa la Rambla. La llum travessa el vidre. La suor li travessa la camisa. És una tela que l'aigua no travessa. El ganivet li travessà una entranya. La bala li va travessar la mà. Li vaig travessar un braç amb l'espasa. Travessar algú amb la mirada. Jugar (tal o [...]
57. alçar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar a un nivell més alt. Alçar un pes. Alçar l'ala del capell, el coll del vestit. Alçar veles. Aquesta cornisa l'heu d'alçar almenys un pam. Alçar els braços, un peu. Alçar la vista, la mirada, els ulls. Alçar-se de puntetes. alçar [...]
58. desaparèixer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar d'aparèixer o d'ésser visible, escapar a la mirada sobtosament o gradualment. La barca va desaparèixer darrere l'illot. Han desaparegut darrere uns arbres, entre les mates. El sol ha desaparegut darrere els núvols. Desaparèixer com un llamp, en un tancar i obrir d [...]
59. beure 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[o beure's amb la mirada] Mirar àvidament. beure's el seny [o beure's l'enteniment] Fer insensateses, coses de boig. fer beure a galet Enganyar algú abusant de la seva credulitat. haver begut oli Estar ben llest, ja no haver-hi remei. no poder beure'n en carabassa Es diu d'una [...]
60. mira
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dirigir la mirada cap a allò que hom vol tocar o atènyer. Intenció o ambició que hom té en el seu capteniment, en l'execució d'alguna cosa. No sé quines són les seves mires en aquest afer. És un individu de poques mires. Botó o [...]
Pàgines  6 / 8 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  Següent >>