FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer malament (alguna cosa). Espifiar les notes d'un acord musical. espifiar-la Cometre un error. Em penso que l'hem ben espifiat: el seu aniversari va ser ahir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer concessions en allò que és objecte de discussió a fi d'arribar a un acord. Crec que tots dos acabaran transigint. És un home que no transigeix mai. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribar a la solució definitiva (d'alguna cosa) per una decisió, un acord, un pacte, un judici. Concloure un tractat, una aliança, una treva. Concloure un afer amb algú. Arribar a la solució definitiva (d'alguna cosa) com a conseqüència de les premisses posades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'astronomia. D'acord amb els mètodes o principis de l'astronomia. Molt gran. Li han demanat un preu astronòmic. Han importat quantitats astronòmiques de petroli. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a cridar algú, per a cridar-li l'atenció. Expressió usada com a precedent d'una objecció, d'una rectificació, etc. Ep! Jo no hi estic d'acord. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord. per mediació de Per mitjà de b). Van consultar la propietària per mediació de l'advocat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primera filla que, en absència de fills mascles, d'acord amb la tradició catalana, és l'hereva universal dels béns dels seus pares. Tractament que es dona a una noia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'estar ajustat un receptor a la mateixa freqüència que un canal determinat d'un emissor o una emissora. Bon acord. En aquella colla hi ha una sintonia perfecta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix de fonament, de base. Les lleis fonamentals de l'Estat. Roca fonamental. So principal d'una escala o tonalitat musical. La nota més greu d'un acord sense inversió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispositiu mitjançant el qual s'aconsegueix que un sistema mecànic subordinat, de potència superior a la de l'òrgan de comandament, operi d'acord amb les ordres transmeses per aquest òrgan. [...]
