FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos allargat fusiforme, de fins a 4 metres de llargada, amb la mandíbula superior allargada en forma de punta, la primera aleta dorsal molt llarga i amb un destacat lòbul triangular a la part anterior, les aletes ventrals molt anteriors i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Toc militar a punta de dia per a despertar els soldats. Tocar la diana. Tocar diana. Punt central d'un blanc de tir. fer diana Encertar la diana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destral petita. Martell gros, amb el ferro acabat en punta per un extrem i en un tronc de piràmide per l'altre, que serveix per a trossejar pedra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caperó que acaba en punta tirada endarrere. Peça llarguera de forma cònica molt aguda que duen els penitents de les processons de setmana santa. Penitent de les processons de setmana santa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer rosegador, de color gris al dors, groguenc al costat i blanc a la part inferior, amb potes llargues i orelles de punta arrodonida, propi de l'Argentina (Dolichotis patagonum). [...]