FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Licor compost de diferents substàncies medicinals dissoltes en alcohol. elixir paregòric Elixir emprat com a agent antiperistàltic, especialment en el tractament de la diarrea. Substància que els alquimistes suposaven capaç de transmutar els metalls en or. Substància [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust caducifoli de la família de les oleàcies, sarmentós, de fulles trifoliolades i flors grogues molt primerenques, originari de la Xina i cultivat en jardineria (Jasminum nudiflorum). Roser englantiner. Flor del roser englantiner. Als jocs florals, flor d'or amb què es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fulgurar o llampegar; l'efecte. Esclat lluminós de l'or o de l'argent fosos quan el tel d'òxid metàl·lic en deixa al descobert la superfície. fulguració solar Descàrrega violenta d'energia de la cromosfera solar, que té lloc a les regions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element químic situat a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, com l'alumini, el ferro o l'or, caracteritzat per la seva brillantor, la seva estructura cristal·lina, per ésser dúctil, mal·leable, bon conductor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carbonitruració de peces d'acer efectuada per immersió en un bany de sals foses a una temperatura aproximada de 800 °C i amb un 70 % de cianur. Procediment d'obtenció de l'or i l'argent que consisteix a tractar el mineral amb una solució de cianur alcalí en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cinta, cordó, corretja, etc., que serveix per a cenyir. Un cinyell amb botons d'or. Un cinyell de flames. cinyell de seguretat Cinturó de seguretat. cinyell de Venus Animal marí del grup dels ctenòfors tentaculats, de cos comprimit i allargat en forma de cinta, prim i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels caràdrids, d'uns 28 centímetres de llargada, de plomatge bru esquitxat de blanc i groc d'or en les parts superiors (Pluvialis apricaria). daurada petita Ocell de la família dels caràdrids, propi d'Àsia i d'Amèrica del Nord, d'uns 24 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De color d'or. Caracteritzat per la prosperitat i l'esplendor. El segle xv va ser el període daurat de la literatura catalana. Època daurada. Anys daurats. Que representa la màxima aspiració d'algú. El seu somni daurat és participar en uns jocs olímpics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò amb què es ferma o lliga alguna cosa. Conjunt de dues peces d'or o d'un altre material, una de les quals té un ganxet o pua que es fica en un forat, anell, etc., de l'altra i serveix per a subjectar dues vores de vestit o com a ornament. [...]
