Acció d'aixafar. Tots rigueren de l'aixafada del capell. Va restar sense saber què respondre: quina aixafada! [...]

Esdevenir mut, perdre la paraula. Esdevenir com mut, restar sense dir un mot. Elidir (un fonema). Un fonema, elidir-se. [...]

Que no és prompte, que no és llest. restar parat Restar fortament sorprès. Desocupat 2 . En heràld., que és tesat i carregat amb una fletxa, s'aplica a un arc. Travesser de fusta que es disposa, paral·lel a d'altres, damunt la platja per fer-hi lliscar una [...]

Submergir en l'ombra, en les tenebres. Una nuvolada que aombrà tota la serra. Astorar 1 . Restar com aombrat per un llamp. [...]

Que no es mou, que no pot ésser mogut. Ell va restar immòbil llarg temps. Els antics creien que la Terra era immòbil. [...]

Petits retalls de paper que es tiren a grapats en les mascarades de carnaval, les processons, etc. El carrer va restar cobert de ginesta i paperets. [...]

Acció de quedar-se; l'efecte. En el joc de billar i altres, fet de restar les boles, després d'una jugada, en una posició que faciliti la jugada següent. [...]

Fer esdevenir immòbil, fer restar immòbil. Immobilitzar un braç. Immobilitzar un cos d'exèrcit. Immobilitzar un capital. Esdevenir immòbil. La pilota de ping-pong rebotà pels murs fins que s'immobilitzà.  [...]

Que agraeix. Estar, restar agraït a algú per alguna cosa. Donat a l'agraïment. És un home molt agraït. Que amb poc esforç dona bon rendiment. Una feina agraïda. Una terra agraïda.  [...]

Deixar estupefacte. Ell fou esbalaït per les paraules del missatger: mai no hauria cregut una traïdoria com aquella. Restar estupefacte. Va fer un crit que tots els qui el sentiren van esbalair-se. [...]