FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
trifoliolades, flors grogues i fruit caragolat en hèlix, pròpia de les terres mediterrànies càlides i sovint plantada als jardins (Medicago arborea). alfals bord Planta de la família de les papilionàcies, molt semblant a l'alfals cultivat, però de flors grogues i fruit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta d'hort de la família de les compostes, de fulles grosses i blanes i capítols de flors grogues ligulades, de la qual es cultiven diverses varietats (Lactuca sativa). enciam bord Planta herbàcia de la família de les compostes, robusta, de fulles pinnatipartides o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la família de les rosàcies, d'escorça aromàtica, fulles lluents per sobre i flors d'un blanc trencat disposades en raïm, originari d'Amèrica del Nord, conreat com a ornamental i arbre de fusta (Prunus serotina). cirerer bord Gatzerí 1. cirerer bord Cirerer no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cobert amb cúpula o amb cimbori, comú a la nau transversal i a la principal. Barra de ferro que divideix la rama d'una màquina tipogràfica en dues meitats. Vaixell de guerra dotat de gran velocitat i autonomia. En nàut., acció de creuar. Viatge o passeig turístic a bord [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Sortia amb una noia de Vic. Nom amb què els pares designen els fills. Vaig sortir amb la dona i els nois. Adreçant-se a un amic. Escolta, noi. Apa, nois! ésser noia Una dona, després de la pubertat, ésser verge. Renoi. Noi! Si que corres! noi de bord Aprenent de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral polimorf del carboni que cristal·litza en el sistema cúbic, és el més dur de tots els minerals, presenta bona exfoliació i una lluïssor intensa i s'usa com a pedra preciosa. Un anell amb un diamant. Dur com un diamant. Diamant bord. diamant brillant Brillant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fajol bord Herba de la família de les poligonàcies, de tija voluble, fulles triangulars sagitades, flors blanquinoses i fruit trígon negre, típica dels camps de cereals (Polygonum convolvulus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata de la família de les labiades, grisenca, de fulles arrodonides, dentades i gruixudes i flors blanquinoses en grups densos a l'axil·la de les fulles superiors, freqüent en indrets ruderals secs (Marrubium vulgare). malrubí bord Malrubí negre. malrubí d'aigua [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Arròs a la cassola. arròs bord [o arròs de pardal] Crespinell gros. arròs de bruixa Crespinell groc. arròs de bruixa [o arròs de pardal, o arròs de paret] Crespinell blanc. arròs de bota Tartrà. d'arròs Sense pagar. Ahir vam anar al teatre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
intensa olor de peix podrit (Chenopodium vulvaria). blet bord Herba anual de la família de les poligonàcies, de fulles triangulars i fruits embolcats per tèpals espinosos, pròpia dels ambients ruderals de la terra baixa càlida (Emex spinosa). blet punxent Marxant 3. [...]
