FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Semblar carabassa, tirar a carabassa. Aquest meló carabasseja. Un groc que carabasseja. Donar carabassa (a algú) en un examen, concurs, etc. Cada any el carabassegen. Una noia, donar carabassa (a un pretendent). Aquella xicota carabasseja tots els seus pretendents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eximir del servei que es prestava. Eximir del servei a les files, donar (a algú) la llicència absoluta. Invitar a anar-se'n. Donar (a algú) el grau de llicenciat. Obtenir el grau de llicenciat. Va llicenciar-se en medicina i farmàcia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part sortint d'un objecte, en forma d'arc, d'anell, etc., que serveix per a agafar-lo. Agafar la tassa per l'ansa. Un cove amb dues anses. donar ansa Donar ocasió. donar anses Encoratjar. prendre ansa d'una cosa Prendre peu d'una cosa. Part anatòmica de forma corba. Ansa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixeble de Jesucrist que rebé d'ell la missió de predicar l'evangeli. Els dotze apòstols. Els actes dels apòstols. Sant Joan, apòstol. Propagador de la fe cristiana. Sant Francesc Xavier fou l'apòstol de les Índies. Sant Ciril, apòstol dels eslaus. Persona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que pateix turments o la mort per no renegar la fe en Jesucrist. Els màrtirs del cristianisme. Persona que pateix per restar fidel a una causa. Persona que pateix un suplici immerescut. Persona que algú o alguna cosa turmenta. És el màrtir dels seus fills. Sempre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, sulfosal d'antimoni amb coure, ferro, zinc i argent, de fórmula (Cu,Fe)12Sb4S13, que cristal·litza en el sistema cúbic en cristalls normalment tetraèdrics, forma masses granulars, és terme extrem de la sèrie tetraedrita-tennantita i pot ésser mena d'algun [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obligar-se a fer, donar paraula de fer, (alguna cosa), de donar o concedir (alguna cosa). Ell ens va prometre que vindria i segurament vindrà. Ell no fa mai el que promet. Em va prometre un rellotge i encara no me l'ha donat. Donar paraula de casament. La Laura es va prometre amb en Jaume [...]
