Resultats de la cerca frase exacta: 23

Diccionari de la llengua catalana
11. formalitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
davant una broma, una ofensa, etc. En veure que sa mare es formalitzava, va cedir. [...]
12. ressentir-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alguna cosa, veure afectat el seu bon estat, el bon funcionament, etc., per l'acció d'una altra. Aquest rellotge es ressent de la caiguda: no va pas tan bé com abans. No els feu, aquests excessos: la salut se'n ressent. Molestar-se per una ofensa, una burla, un engany, etc. L'autor de l [...]
13. afront
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofensa greu feta a la cara, públicament. Rebre un afront. Sofrir pacientment un afront. Vergonya, deshonor. L'afront cobreix en Pere per haver alçat la mà contra la muller. [...]
14. digerir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
digerit. Sofrir amb paciència (un mal, una dissort, una ofensa, etc.). No puc digerir que callis i no em defensis. En quím., escalfar en contacte amb un líquid, especialment escalfar (un precipitat) en contacte amb les aigües mares. En med., fer madurar (un abscés). Posar [...]
15. injúria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofensa feta al nom, a l'honor, d'altri, amb paraules o amb actes. Una injúria greu, baixa, vil. Fer una injúria a algú. Dir una injúria. Prorrompre en injúries. Rebre una injúria. Dany inevitable que fa alguna cosa. La catedral havia patit les injúries del temps. [...]
16. perdonar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar passar sense càstig (una falta). És un crim que no es pot perdonar. Déu perdona els pecats. No guardar cap malvolença (per una ofensa rebuda). Perdonar una ofensa, una injúria. no perdonar ni penes ni fatigues No deixar de posar en pràctica alguna cosa, no [...]
17. satisfacció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de satisfer. La satisfacció d'un desig. Estat de qui està satisfet. La satisfacció dels pares dels infants premiats. Un motiu de satisfacció. Van resoldre l'afer a satisfacció de tothom. Acte pel qual s'obté la reparació d'un greuge, d'una ofensa [...]
18. empassar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, una ofensa, una extorsió, etc. Creure's (una cosa falsa). S'empassa totes les mentides que li diuen. Empassar-se una doctrina falsa. fer empassar la píndola a algú Fer-li creure una falsedat, una exageració, etc. Algú, callar (allò que hauria volgut dir). Li volia [...]
19. moral
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Professor de moral. La moral cristiana. Conducta quant al seu aspecte moral. Una ofensa a la moral. moral còmoda Moral relaxada. Lliçó de conducta, especialment que es desprèn d'una faula, d'una narració, etc. Conforme als bons costums, a la moral. Una obra moral. Suau, enraonat [...]
20. satisfer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ofensa fet (a algú). Les seves explicacions no em satisfan. Acomplir, saciar, (un desig, un apetit o una passió). Satisfer un desig. Satisfer la fam, la set. Què podria satisfer la seva ambició? Satisfer els gustos del públic. Pagar (allò que cal pagar). Satisfer un [...]
Pàgines  2 / 3 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  Següent >>