FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior d'una columna que corona el fust i sobre la qual reposa l'arquitrau. Un capitell dòric, corinti, jònic. Banc consistent generalment en una post amb quatre petges, que serveix per a armar cadafals, llits, taules, etc. Amb quatre posts i un parell de capitells, armarem una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corretja de la brida que, formant parell amb una altra, serveix per a governar el cavall o l'haveria. La regna dreta, esquerra. Afluixar les regnes. Portar les regnes de l'Estat. anar a regna solta Un cavall, córrer sense ésser refrenat. anar a regna solta Obrar amb tota llibertat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coberta de la mà o de la mà i el puny i a vegades de l'avantbraç, que s'adapta a la forma de la mà presentant una beina per a cada dit o almenys per al dit gros. Guants de pell. Guants de punt. Un parell de guants. Uns guants de boxar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar voltes o passejos. Hem agafat un bot i hem voltejat un parell d'hores pel port. Una nau, fer bordades. Fer giravolts o salts acrobàtics. Les campanes, sonar donant voltes. Donar voltes o passejos (per un indret). Hem anat voltejant tot el port, la ciutat. Fer sonar (les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correspondència que assigna a cada parell de variables aleatòries, x i y, l'esperança matemàtica del producte de les variables centrades corresponents, x-mx i y-my. Propietat dels vectors i dels tensors d'ordre superior per la qual els components d'aquests es transformen segons [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal proveït a certa altura d'un banyó o d'una anella per a posar-hi el peu, el qual, lligat a la cama o agafat amb la mà i el braç i formant parell amb un altre, serveix per a caminar per llocs pantanosos sense mullar-se o per a participar en certs espectacles populars. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció de menjar o de beguda que cap d'un cop a la boca. Aquest panet, ell amb un parell de bocades se'l menja. Un poc de menjar. Feu-li prendre una bocada de carn. Quantitat de combustible que, d'un cop, es fica en un forn. fer bocades d'alguna cosa Vanar-se'n, ponderar-la excessivament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal que forma part d'un parell amb què dues persones traginen una portadora, l'una agafant-lo per l'extrem anterior i l'altra pel posterior. Barra de fusta emprada per a pitjar, treure, etc., les peces de pell o de cuir d'una tina, d'un clot, on són, o han estat, sotmeses a alguna [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cremar; l'efecte. Hem fet una cremada de mates, de ginesteres. Conjunt de la malesa cremada. Efecte del foc o de la calor en un cos. Com s'han fet aquest parell de cremades a la taula? Senyal, nafra, etc., que deixa el foc o la calor a la pell. La cremada de la cama encara es nota. [...]
