FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al coll o a la gola. Vena jugular. Situada en posició clarament anterior, s'aplica a l'aleta ventral d'alguns peixos osteïctis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gènere de calpionèl·lids caracteritzats per una closca tubular i coll estret, molt freqüents en els sediments marins dipositats en el límit entre el juràssic i el cretaci. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de l'armadura que protegia la gola. Adorn del coll fet amb tela a plecs, randes, etc., usat antigament. Papada d'un animal, especialment del porc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atuell gros de vidre, de gres, etc., de ventre ample i coll curt, que s'usa per al transport de líquids. Tap cònic destinat a garrafes, bidons, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells camallargs, coll esvelt i plomatge acolorit, que comprèn dotze famílies, tres de les quals inclouen espècies presents a les nostres contrades. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mocador amb què algunes dones musulmanes, especialment les dels països del golf Pèrsic, es cobreixen els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls, sobretot en públic. [...]