FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca altura, amb un mànec llarg també de metall o dues anses, que serveix per a fregir viandes. tenir la paella pel mànec Poder fer i desfer en un afer segons la pròpia voluntat. Guisat fet d'arròs cuit amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tall pregon fet en una planta, en un objecte, amb una destral o qualsevol altra eina tallant. Tall fet en forma de falca en la secció per on es tallarà l'arbre, que permet dirigir-ne la caiguda. Tall parcial i ample fet al cantell d'una peça, generalment perquè hi encaixi una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recipient de fusta més llarg que ample, de secció transversal aproximadament circular, major en el centre que en els extrems, les bases del qual són dues peces de fusta i la superfície lateral està formada per dogues encorbades i acoblades mantingudes unides amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'introduir-hi després la serra de marqueter i emprada antigament pels adobacossis i en altres oficis. Eina de fusta que consisteix en una peça cònica proveïda o no de cabota a l'extrem ample, emprada per a eixamplar la boca de les canonades, especialment les de plom. Melva. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que serveix per a subjectar els cavalls, els muls, etc., quan se'ls ha de sotmetre a determinades operacions o quan es resisteixen a deixar-se ferrar. Cèrcol de fusta o de metall amb què se cenyeix un atuell per reforçar-lo, protegir-lo, etc. Cèrcol de fusta, gruixut i ample [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de dues planxetes subjectes per un de llurs costats a un mateix eix al voltant del qual poden girar, cosa que permet variar la inclinació de l'una respecte a l'altra. Les frontisses d'una finestra. frontissa de caiguda Franja de fusta d'uns 3 centímetres d'ample sense tallar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alçada d'un cos quan és sensiblement inferior a la llargada i a l'amplada. Sis pams de llarg, dos d'ample i mig de gruix. Dimensió altra que la llargada en un cos en què les altres dues són iguals. Una corda de mig centímetre de gruix. En un cos de dues cares, la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas, ordinàriament rodó, de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a guisar-hi. Plataforma de pedra voltada d'un regueró on es posen els cofins d'olives en una premsa. Concavitat que, a un costat del teler i tot seguit del catxapit del davant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comestible, de cos ample i pla i d'antenes curtes, d'un vermell fosc (Scyllarus arctus). Pinya de Sant Joan. Cerverina. En nàut., argolla de l'àncora. Penis 1. [...]
