FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o d'un pronom feble acabat en vocal. Escolta'm. Dona'm la mà. Va posar-se'm malalt el menut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom reflexiu o recíproc de tercera persona que acompleix les funcions d'acusatiu o de datiu. Ell es banya al riu. El nen s'ha rentat la cara a la font. L'aigua s'ha evaporat ràpidament. Ells es miraven l'un a l'altre. Anaven l'un al costat de l'altre sense dir-se res. És emprat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sobre què recau l'acció expressada pel verb. objecte cognat Acusatiu intern. objecte directe Complement directe. objecte indirecte Complement indirecte. objecte matemàtic Concepte matemàtic precisat per una definició. Punt o conjunt de punts dels quals un sistema [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
esmerçats. Són paraules que no responen al pensament. El mot català ull respon a l'acusatiu llatí oculum. respondre d'algú o d'alguna cosa Donar-ne garantia. Ell ho farà bé: en responc. Jo us responc del seu zel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
relacionada amb la funció sintàctica que aquests realitzen dins l'oració. El llatí té sis casos: el nominatiu, el vocatiu, el genitiu, l'acusatiu, el datiu i l'ablatiu. En ling. generativa, marca abstracta relacionada amb la funció sintàctica que realitza un sintagma [...]