FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
capital i el treball no poden prescindir l'un de l'altre. Capital en tantes accions. Interessar capital en un negoci. La productivitat marginal del capital. capital circulant Capital que s'inverteix en actiu circulant. capital fix Capital que s'inverteix en actiu fix. capital flotant Diner que circula [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Escanyar-se cridant. Escanyar-se de set. Comprimir, estrènyer, fer estret en un dels seus punts. Dues roques que gairebé es toquen escanyant el camí. El passadís s'escanyava a la sortida i resultava molt estret. Més endavant, el camí s'escanya molt. Prestar diner (a algú) [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
diner, negocia tota mena de valors, rep dipòsits de diner, etc. Banc hipotecari, agrícola, de descomptes, comercial. banc central Entitat del sistema bancari, generalment de caràcter públic, que té per funcions essencials l'emissió de bitllets i la regulació de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que hi havia en aquest calaix. Ha fugit emportant-se tot el diner que li havíem confiat. No vull que hi resti res, ací: li ho faré emportar tot. Ell s'emportà el secret a la tomba. Treure, llevar, amb violència. La bala se li emportà un braç. El vent s'ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pel seu poder simbòlic, etc. vaques grasses Període de prosperitat econòmica. Amb el turisme van arribar les vaques grasses. vaques magres Període de misèria econòmica. La postguerra va ser una època de vaques magres. Diner que juguen en comú dues o més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de mercaderies prohibides o racionades. mercat de diners Mercat dels préstecs a curt termini, en què s'estableix el tipus de descompte com a preu del diner. mercat de valors Borsa de valors. mercat únic Mercat amb lliure circulació de béns i serveis a l'interior d'una zona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fullada. Pasta de full. Per berenar, menjarem pastes seques. ésser de pasta d'agnus Una persona, ésser d'una gran bondat. Geni, caràcter. Ser de bona pasta. No sé de quina pasta és en Josep Maria. Diner 2 1. Enquadernació en què les cobertes de cartó [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer passar (quelcom) a la propietat d'altri a canvi d'una quantitat de diner. Vendre una casa. Vendre's el rellotge. Li n'ofereixo molt més del que val, i no s'ho vol vendre. vendre a espera Vendre deixant el pagament per a més endavant, en un termini fixat. vendre car Fer pagar car [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les medalles. moneda obsidional Moneda que es bat en una plaça assetjada. moneda sonant Moneda metàl·lica, en peces. Unitat oficial de valor. La moneda d'un país. Una moneda forta, feble. Diner efectiu d'un país que no està en mans del sistema bancari. moneda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
àvidament. menjar-se la partida Endevinar un intent. menjar-se les ungles Rosegar-se-les. Consumir, fer desaparèixer. Aquesta cuina menja molt carbó. Menjar un afer molt diner. Aquesta despesa se'm menjaria la setmanada. S'ha menjat l'herència del seu pare. El mal se li menja la carn [...]
