FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les persones, propi de les persones. La natura humana. Intel·ligència humana. No diví. Propi de la feblesa, la imperfecció, etc., de l'ésser humà. Una reacció molt humana. Que mostra simpatia pels éssers humans. Éssers humans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un metall o als metalls, de la natura d'un metall. Un objecte metàl·lic. Una substància metàl·lica. Un mineral metàl·lic. Lluïssor metàl·lica. Un so metàl·lic. Diner en or, argent, coure, níquel, etc. en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llinatge d'homes o d'animals. Llull, nat de digna casta. De quina casta és aquest ocellet? Mena, qualitat, natura, d'una persona o d'una cosa. De bona casta. De mala casta. Manera 1 1. Vaja una casta de sumar que tens! Classe hereditària de l'Índia que formava part de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Narració generalment breu d'uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d'entretenir, divertir, moralitzar, etc. Un conte de fades. Contar un conte. Gènere literari en prosa d'extensió generalment breu i caracteritzat per la natura fictícia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Divinitat inferior de la natura representada per una dona que viu als rius, als boscos, als prats o a les muntanyes. Noia formosa. Insecte que ha passat de la fase de larva, que es troba en estat quiescent i prepara la seva darrera metamorfosi. Llavis menors de la vulva. Nimfea blanca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escola pictòrica francesa de començaments del segle xx, variant del cubisme, que produí una pintura caracteritzada per l'exaltació de la llum i el dinamisme dels colors. Moviment religiós d'iniciació, a la Grècia arcaica, que afirmava l'origen i la natura divins [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reproduir el text (d'un escrit). Copiar un manuscrit, un document, una acta, una carta. Copiar música. Reproduir (quelcom) per imitació. Un artista que copia la natura. Copiar una pintura, una estàtua. Imitar servilment. He trobat dos fragments en què aquest compositor copia [...]
