FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trepitjar els talons (d'algú), descalçar-lo, quan hom li va al darrere. No te m'acostis tant, que m'estalones. Encalçar molt de la vora. Corria com un esperitat, com si algú l'estalonés. La fam sempre havia estalonat aquella pobra família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (algú o un poble) en estat de servitud respecte a algú altre, respecte a un altre poble. Disposar (dos sistemes o dos senyals) de manera que l'un depengui de l'altre i, per tant, variï quan aquest darrer varia amb el temps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent, fàcil. Llenguatge fluid. Estil fluid. Que no pot resistir pressions de cisallament i que, per tant, s'adapta al recipient que el conté. Una matèria fluida. Una substància fluida. Substància fluida. L'electricitat i el magnetisme eren abans considerats com a fluids [...]