FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situat fora d'un cos. El món exterior. Situat a la part d'un cos que mira enfora, que es veu des de fora. La capa exterior d'un tronc d'arbre. La roba exterior. La part exterior d'una esfera. La part exterior i la part interior d'un edifici. El culte exterior. Que té obertures que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de denotar; l'efecte. Conjunt de significacions fonamentals que transmet un mot als parlants d'una llengua, analitzables fora del discurs. Relació entre un signe lingüístic i l'objecte o els objectes als quals fa referència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el tennis de taula, cop efectuat des d'un punt situat fora del camp de visió de l'adversari, amb què s'imprimeix a la pilota un efecte que desconcerta i fa vacil·lar el jugador contrari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda anglesa fora d'ús, equivalent a la vintena part d'1 lliura esterlina. Unitat monetària de Kenya, Somàlia, Tanzània i Uganda. Unitat monetària d'Àustria anterior a l'adopció de l'euro. Moneda d'un xíling. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forat fet en una paret, en una porta, etc., per poder guaitar des de l'interior el que passa a fora. Forat practicat al revestiment d'una pila de carbó a la part on convé avivar la combustió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment de l'avantbraç que té per resultat una mena de rotació de la mà de fora a dins. Posició de l'avantbraç després de fer aquest moviment, en què el palmell mira cap a dins i cap enrere. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acompanyar. Allò que acompanya. Conjunt de persones que acompanyen algú. Conjunt de veus o acords, ritmes i efectes que donen suport a una part vocal o instrumental. En heràld., element situat fora de l'escut o que l'acompanya. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispersió d'un grup ètnic, religiós o cultural fora del seu lloc originari, especialment la dels jueus. Unitat funcional de disseminació de les plantes, com poden ésser els fruits, les espores, les llavors o els fragments de la planta mare. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tercer dia de la setmana. Són fora des de dimecres. dimecres de cendra Dia d'inici de la quaresma, en què es beneeix i s'imposa cendra als fidels, com a signe penitencial. El carnaval s'acaba el dimecres de cendra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En moviment, fora de lloc, en renou. En arribar, ho trobà tot en doina. anar en doina Ésser tret del seu lloc i posat en moviment, fet anar d'una part a l'altra. En aquesta casa, tothom va en doina! [...]
