FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sovint usat referint-se a quelcom que està en oposició a allò que algú diu. Dius que és a fora, i casualment el vaig veure ahir a la Rambla. Per casualitat. Es van trobar casualment en un bar del barri antic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No pertinent, fora de propòsit. Una pregunta impertinent. Que diu o fa coses fora de propòsit, irreverents, etc. Quin home més impertinent: m'ha preguntat quina edat tinc. Els comentaris sarcàstics que ha fet dels nuvis demostren que és una impertinent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocupar la plaça o el lloc que ocupava (un altre). Quan ell sigui fora, qui el reemplaçarà? Posar algú o alguna cosa a la plaça o al lloc (d'algú o d'alguna cosa). Reemplaçar un funcionari. Reemplaçar els arbres morts. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure els budells (d'un animal), fer-los sortir a la part de fora. Acaben d'esbudellar el xai. Obrir el ventre (a algú, a un animal) de manera que els budells surten cap a fora. El senglar atacà el gos i l'esbudellà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està fora de certs límits. Constitucions pontifícies no incloses en el corpus del dret canònic. Que està fora del sentit comú en allò que fa o diu. És un home extravagant. L'he considerada sempre com una extravagant. Una idea, una pensada, extravagant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les rosàcies, d'arrels primes que porten petits tubercles ovoides, fulles llargues i estretes, amb nombrosos folíols dentats, i flors abundoses, blanques o tenyides de vermell per fora, que es fa a les pastures de muntanya (Filipendula vulgaris). [...]
