FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, o sacrifici de la missa] Celebració de la missa. Acció de sacrificar o de sacrificar-se. No hi ha virtut sense sacrifici. Fer sacrificis per algú, per alguna cosa. Privar-se d'això, per ell és un sacrifici. Privació, concessió onerosa, dolorosa. N'ha passats de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llaurar superficialment per a destruir les males herbes dels conreus, escrostar o esterrossar. Binar les terres, els camps. Un sacerdot, celebrar una segona missa el mateix dia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc destinat a fer-hi oració. Apartament d'una casa on pot dir-se missa. Composició dramàtica i musical sobre assumpte religiós, que avui s'executa sense acció escènica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestidura litúrgica oberta per ambdós costats, que cau per davant i darrere fins a mitja cama i és el més extern dels ornaments per a la celebració de la missa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rematar; l'efecte. El darrer dels tres tocs de campana que anuncia la missa major i que sol acabar amb un repicó ràpid. Tros final d'una dansa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Percebre amb el sentit de l'oïda (un so). oir missa Assistir-hi i prestar-hi atenció. L'autoritat, admetre (peticions, raonaments o proves de les parts) abans de dictar una resolució. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Presidir (els oficis litúrgics). El capellà que oficiava la missa era amic de la família. El sacerdot que va oficiar diumenge passat no era del poble. Comunicar oficialment i per escrit. [...]
