FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres i arbustos exclusivament tropicals, amb les fulles generalment agrupades a la punta de les branques i flors en panícula, molt rics en resina, a la qual pertanyen les boswèl·lies, les burseres, l'arbre de la mirra i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligadura de malla de seda amb una borla a la punta. Planta herbàcia de la família de les resedàcies, de fulles pinnatipartides, flors d'un groc pàl·lid en raïms, i fruit en càpsula amb tres dents, que es fa a les vores de camins i en llocs ruderals (Reseda lutea [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita massa blanquinosa de substància sebàcia, amb la punta negra, localitzada generalment a la cara i a l'esquena, resultat de l'obstrucció d'un fol·licle sebaci. Inflor morbosa produïda per la larva del tàvec en la pell dels bovins. Forat que presenten les pells [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
terrestre més gros després de l'elefant (Ceratotherium simum). rinoceront de Sumatra Rinoceront de mida petita, que viu a Sumatra i Borneo (Dicerorhinus sumatrensis). rinoceront negre Rinoceront amb el llavi superior en punta, propi de l'Àfrica (Diceros bicornis). rinoceront unicorne de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llenca llarga i estreta de material dur terminada per la part del davant en punta corbada cap amunt, que se subjecta al peu i serveix per a lliscar sobre una superfície coberta de neu o sobre l'aigua. Esport practicat sobre la neu o sobre l'aigua amb esquís. Esquí alpí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de vivor, de gràcia. Peix de la família dels ammodítids, de cos allargat, de 10 a 20 centímetres de llargada, amb el dors de color blau verdós, els costats i el ventre argentats, el maxil·lar inferior prominent i acabat en una punta cònica, i una sola aleta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antiga arma de foc portàtil consistent en un canó unit per anelles a una caixa que acaba en punta. Peça d'artilleria de gran abast dels segles xvi i xvii. Cartutx de cartó reforçat amb paper encolat i ple de sofre, salnitre, carbó i pólvora que servia per a omplir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas de vidre de forma cònica, amb un broc en la part superior, estreta, per on s'omple, i amb un altre de llarg que arrenca de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajolí de líquid en decantar convenientment el vas. Mesura de capacitat per a líquids, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fulla. xerrac de beina [o xerrac de costella] Xerrac reforçat amb una beina col·locada al cantell oposat al de les dents. xerrac de punta Xerrac de fulla estreta i afuada, acabada en punta. Instrument musical de percussió que consisteix en una fulla d'acer fixada per un dels caps a un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor de la família dels mustèlids, de pelatge blanc a l'hivern, llevat de la punta de la cua, que és negra, i vermellós groguenc a l'estiu, que viu a Europa, Àsia i Amèrica del Nord (Mustela erminea). Pell d'aquest animal. En heràld., folre [...]
