Resultats de la cerca frase exacta: 241

Diccionari de la llengua catalana
151. claqueta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de la presa. Peça de fusta o de metall que els ballarins de claqué duen clavada a la punta i al taló de les sabates. [...]
152. esmolar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agut el tall o la punta (d'una eina, d'una arma). Aquest ganivet no talla: l'heu de fer esmolar. Gastar amb el fregadís. El pas de tants romeus ha esmolat les escales de l'ermita. De tant portar-los, se li han esmolat els baixos dels pantalons. Aguditzar (una facultat sensitiva o [...]
153. matí
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai de temps comprès entre punta de dia i migdia. A les onze del matí. Avui ha fet un bon matí. Veniu demà al matí cap allà a les nou. de bon matí [o de gran matí] Molt de matí. de matí Aviat del matí. Llevar-se de matí. A les onze [...]
154. parallamps
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija metàl·lica acabada en punta que es col·loca al cim d'un edifici, de l'arbre d'una nau o d'un altre lloc, connectada amb la terra o l'aigua, que té per objecte atreure els llamps per tal de resguardar l'edifici, la nau, etc., de la descàrrega elèctrica. Aparell per [...]
155. florejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Triar la flor, la part millor, (d'alguna cosa). Estar a flor de terra, de l'aigua, etc. En esgr., fer brandar la punta de l'espasa. [...]
156. tintorera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
caudal asimètrica, amb el lòbul superior més llarg que l'inferior i les aletes pectorals llargues i acabades en punta (Prionace glauca). [...]
157. xinxeta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clauet de cap pla i circular amb la punta acerada que serveix per a clavar el paper al tauler de dibuixar, a la paret, etc. Piu de plàstic d'una forma i amb una finalitat similars que s'empra sobre taulers perforats. Flotador de suro proveït d'un ble que es posa en un vas d'oli i serveix [...]
158. afilar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure fil o tall (a un ganivet, un raor o un altre instrument tallant), agusar o aprimar (el tall i, per extensió, la punta d'una arma o una eina), amb la pedra o altrament. Afilar un ganivet. Afilar el tall d'un ganivet. Una part del cos, especialment la cara, el nas, els dits, aprimar-se [...]
159. llançador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que llança. Llançador de disc, de javelina. Peça generalment de fusta, en forma de barca amb les extremitats afusades i guarnides amb punta de ferro, que s'usa per a teixir i que es fa servir per a inserir el fil de trama dins la calada. [sovint usat en aposició] Vehicle que [...]
160. armat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té les ungles d'un esmalt diferent del del cos, s'aplica a un animal. Que té la punta d'un esmalt diferent del del pal, s'aplica a una sageta o a una llança. Cobert d'un braçal, s'aplica a un braç. Revestit de cuirassa, s'aplica a un cavaller. Cobert [...]
Pàgines  16 / 25 
<< Anterior  Pàgina  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  Següent >>