FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en zones circulars ascendents, propi d'ambients ruderals humits (Dipsacus fullonum o D. silvestris). cardó de paraire Planta molt semblant al cardó, però de capítols ovoides i amb les esquames de punta ganxuda, cultivada, sobretot antigament, perquè els capítols secs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pala davantera que pot pujar i baixar. esplanadora de biaix Esplanadora en què la pala frontal és obliqua respecte a l'eix del tractor. esplanadora de punta Esplanadora en què la fulla o pala frontal pot variar la inclinació en girar entorn d'un eix horitzontal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels escolopàcids, d'uns 30 centímetres de llargada. gamba roja Ocell de la família dels escolopàcids, de color dominant gris, vistoses potes roges i bec roig amb la punta negra (Tringa totanus). gamba roja pintada Ocell de la família dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que consisteix en una peça de ferro o d'acer terminada en punta en un o en els dos extrems, sovint lleugerament encorbada, amb un mànec de fusta endollat en l'ull que hi ha entre els dos extrems, que serveix per a excavar un terreny, remoure pedres, etc. Cim agut d'una muntanya. Els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antiga arma ofensiva que consisteix en un pal llarg de fusta que té a la punta un tros de ferro punxegut i tallant, sovint adornat d'una bandereta, usat especialment per soldats de cavall. Soldats armats de llances. Llancer 2. Un destacament de cent llances. Peça llarga de fusta unida [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en una punta cònica, proveïda de mànec, que serveix per a rascar la llauna per tal que l'estany agafi. Estríjol . Rasora . Esgarrapacrestes . Eina de l'escura-xemeneies amb què fa caure el sutge. Eina paleolítica de pedra de vora recta o incurvada al bisell, obtinguda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur. Ferida al cap amb vessament de sang, a causa d'un cop. Fer-se un trenc al front. Tret diacrític de la ce trencada. a trenc d'alba Al moment de començar a clarejar el dia, a punta de dia. a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(damunt les parets divisòries d'horts, de patis, etc.). Plegar en un dels caps (d'una cigarreta) el paper sobrant a fi que el tabac no caigui. Posar un botó de cuir a la punta (d'una espasa) perquè no punxi. Treballar els caps (de les barres de ferro) per donar-los una forma determinada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer menys agut, menys tallant, llevar l'agudesa del tall, de la punta (d'una eina, d'una arma). Si ho talles amb les tisores, les esmussaràs. Havia esmussat el ganivet i ara no podia tallar bé. Un instrument tallant, perdre el tall. El ganivet es va esmussar. Ves amb compte que les [...]
