FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acreditar de bo. Aquesta acció l'abona. Un altre vindrà que m'abonarà. Els votants abonen la seva gestió. Sortir fiador (d'algú), respondre'n. Faci el que faci, son pare l'abona. Donar com a cert. Els fets abonen la teva suposició. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Viure de nou, tornar a la vida. Jesús feu reviure Llàtzer. En ell semblava reviure el seu pare. Renovar-se. Fer reviure les arts, les ciències. Finalment revivien les esperances de retrobar-se. Tornar a la seva vivacitat primera. Fer reviure un mot caigut en desús. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afirmar, prometre, apel·lant a Déu, a una cosa jutjada sagrada, a una sanció superior, com a testimoni de la veritat de l'afirmació, de la sinceritat de la prometença. Ho juro per Déu, per tots els sants, per la memòria del meu pare, per la salut dels meus fills [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Centèsima part d'una unitat monetària. Això val 50 cèntims d'euro. Moneda d'un cèntim. fer cinc cèntims d'una cosa Explicar-la breument a algú. ni cinc cèntims Absolutament cap diner. El meu pare no em va deixar ni cinc cèntims. Diners. No duc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder, facultat, que es té sobre alguna cosa o persona. Qui t'ha donat potestat de disposar-ne? pàtria potestat Dret que el ciutadà romà tenia sobre els seus fills. pàtria potestat Potestat del pare i de la mare. potestat del pare i de la mare Règim jurídic que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, ésser absent pel fet d'haver-se mort. El dia que el pare falti hauràs d'encarregar-te de la botiga. trobar a faltar algú o alguna cosa Adonar-se que no és allà on hauria d'ésser, sentir-ne la llunyania, la pèrdua, la desaparició. Quan te'n vagis [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home corpulent. El pare era un homenot alt com un sant Pau. Dona que té aires d'home, dit sovint despectivament. Està feta un homenot, aquesta noia! Home, sobretot de l'època contemporània, significat per la seva aportació intel·lectual, artística o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, un rosari. El pare o la mare, invocar solemnement (sobre un fill) la protecció de Déu. El pare va beneir la seva filla gran. estar dat i beneït V. dar. Lloar, exalçar (algú o alguna cosa) pels beneficis rebuts. Els pobres el beneeixen. Beneïa l'hora que el va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sent amor. És un pare amorós. Que denota, que manifesta, amor. Mirades amoroses. Llenguatge amorós. Inspirat per l'amor. Una carta amorosa. Agradós . Una criatura tendra i amorosa. Suau, bla, de bon treballar, s'aplica a les coses. Terra amorosa. Roba amorosa. Suau, temperat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'arribar. Esperava l'arribada del meu pare. A l'arribada dels paquets ens posarem a treballar. L'arribada de la nau al port de Marsella. L'arribada de l'hivern. donar la bona arribada Donar la benvinguda. fer una bona arribada Rebre bé les persones que arriben. d'arribada De [...]
