FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe, condició social. A l'Antic Règim, grup social amb certa base jurídica i dotat d'esperit corporatiu, que implicava l'existència d'unes normes per a entrar-hi o sortir-ne. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita peça que, en nombre de dues, es troba sovint a la base de l'ovari de les gramínies i que, en esdevenir turgent, provoca l'obertura de la flor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de bràctees que acompanyen algunes flors o inflorescències. L'involucre d'una umbel·la. Beina que protegeix la base de la seta de l'esporòfit d'algunes hepàtiques i antocerotes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antic vas fet generalment de bronze, de forma cilíndrica, de boca més ampla que la base i sovint amb una ansa arquejada i movible, com la de les galledes actuals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de pell que, subjectada a la base dels dits i al canell, cobreix el palmell de la mà i serveix per a protegir-la de la fricció amb l'aparell gimnàstic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix de fonament, de base. Les lleis fonamentals de l'Estat. Roca fonamental. So principal d'una escala o tonalitat musical. La nota més greu d'un acord sense inversió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les ulmàcies, d'escorça grisenca, branques primes i flexibles, fulles amplament lanceolades, asimètriques a la base, serrades i aspres, flors unisexuals molt poc vistents i fruit drupaci, el lledó, cultivat i sovint subespontani (Celtis [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que procedeix per dotzes, en què cada unitat és dotze vegades més gran que la unitat immediatament inferior. En mat., que té com a base el nombre 12. Sistema de numeració duodecimal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de peixos osteïctis que tenen les aletes pectorals i ventrals amb una base carnosa, majoritàriament fòssils, que inclou entre les formes vivents el celacant i els dipnous. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
també suculents. Morera negra. morera blanca [o morera de cucs] Morera de fulles glabres a l'anvers, truncades o feblement cordiformes a la base, originària de la Xina i cultivada com a ornamental o per alimentar amb les fulles els cucs de seda (Morus alba). morera negra [o morera de mores [...]
