FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o capgirant-se. M'ha caigut la bossa i ha rodat fins a la porta. rodar el cap a algú Algú, veure els objectes com si donessin voltes al voltant seu. rodar el cap a algú Em dieu tantes coses d'un plegat, que em feu rodar el cap. Fer rodar. Rodar el torn, la sínia. rodar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cordeta generalment d'estructura tubular feta amb diferents caps retorts o trenats, de cotó, de lli, de llana, de seda, etc., amb ànima o sense. Els cordons de les sabates. Els cordons d'una bossa. Dur el vestit cenyit amb un cordó. Per a tocar la campana, hi ha un cordó amb una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar fluixa (una cosa tibant o estreta). Afluixar una corda. Afluixar-li el cinyell. Afluixar un nus. El cordatge d'aquesta raqueta s'ha afluixat molt. afluixar la bossa [o afluixar els cordons] Donar diners. afluixar la corda Disminuir la severitat o l'esforç. afluixar la mosca Pagar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cilíndric amb vàlvula al fons, emprat per a buidar l'aigua, el fang o els detrits d'una perforació mitjançant el mètode del cable. Estri de pescar que consisteix en un mànec llarg de fusta a l'extrem del qual hi ha dos ferros formant forca que sostenen una bossa de xarxa. Eina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sigui concedit d'entrar. Expressar el desig de poder fer alguna cosa. He demanat per parlar amb l'encarregat. Demanar una noia als seus pares, una noia en matrimoni. demanar el cap d'algú Demanar-ne la mort. demanar la bossa o la vida Un lladre, amenaçar de mort si no li [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Vaig deixar de fumar perquè m'hi anava la vida. ésser de poca vida Ésser de físic insignificant, o poc menjador. ésser de vida Ésser molt menjador. estar entre la vida i la mort Estar a punt de morir, molt greu. la bossa o la vida! V. bossa. perdre la vida [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
col·locat sota el sostre estructural que serveix per a aïllar tèrmicament, disminuir l'alçària o amagar els elements estructurals o les instal·lacions. Ormeig de pesca que consta d'un cèrcol del qual penja una bossa cònica de malla en l'extrem inferior de la qual hi ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tancat? Allà dins hi ha molts diners. Fa més fred a dins que no a fora. Obrir una porta des de dins. Un objecte buit per dins. Obre la bossa i treu el pa de dins. Veure una cosa que passa al carrer de dins estant. Mirar dins des de la porta. Un cop dins no hem pogut sortir. Fica't dins. Els de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
planta, cavitat de parets blanes en forma de sac o de bossa. Sac lacrimal. Sac pol·línic. Sac herniari. sac aeri Cambra de parets fines amb funcions respiratòries pròpia dels ocells. sac embrionari En bot., part interna del primordi seminal que és formada inicialment per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dels singnàtids, amb una forma de cap que recorda el d'un cavall, cua prènsil i una bossa incubadora en el cas del mascle. cavall de faves Insecte de l'ordre dels fasmòpters que adopta la forma de branquilló. cavall de serp Espiadimonis. cavall de serp Pregadeu 1 [...]
