FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trametre (alguna cosa, especialment mercaderies), a una destinació. Elaborar amb les formalitats establertes (un document oficial, una butlla, un privilegi, etc.) per poder-lo lliurar a l'interessat. Donar curs (a les causes o afers). Donar o publicar (un acte o decret). Apressar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de conferir un títol, un privilegi, un grau universitari, etc. Acció de comparar dues o més reproduccions d'un text. col·lació de manuscrits Comparació sistemàtica de les lliçons variants de còdexs varis que contenen un mateix text antic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'extraterritorial. Privilegi pel qual els domicilis dels agents diplomàtics que són fora de llur nació, els vaixells de guerra, etc., són considerats com si formessin part del territori nacional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privilegi gràcies al qual els béns d'una persona, de natura familiar coneguda, reverteixen al tronc d'on procedeixen, en casos de successió sense deixar descendents i sense haver fet testament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dotat del privilegi de troncalitat, s'aplica a un bé hereditari. Que forma el nucli d'una disciplina o d'una especialitat. Matèries troncals. Relatiu o pertanyent al tronc d'un arbre genealògic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prerrogativa particular i privativa que un sobirà exerceix en el seu regne. Privilegi que la Santa Seu concedeix als reis o sobirans en algun punt relatiu a la disciplina de l'Església. Dret pertanyent a la reialesa, usurpat pels senyors feudals i per les ciutats, i reivindicat pels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privilegi medieval que es concedia a les places fortes o als senyors de castells, consistent a poder aplegar a la ciutat o la fortalesa els habitants de les poblacions indefenses en cas de perill. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligadura dels antics orientals, portada més tard per les dones romanes. Lligadura alta i puntuda que en les grans solemnitats porten els bisbes, arquebisbes i altres prelats que gaudeixen d'aquest privilegi. Dignitat d'arquebisbe o bisbe. [...]