FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més ample, més dilatat. Eixamplar un carrer. Eixamplar una finestra. Eixamplar un vestit, les mànigues d'un vestit, les botes. Eixamplar un territori, un domini. Eixamplar el cercle dels seus coneixements. Esdevenir més ample, més dilatat. Allà el riu s'eixampla [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec o ofici de corregidor. Territori de la jurisdicció d'un corregidor. Demarcació administrativa en què Felip V dividí el Regne de València, el Principat de Catalunya i el Regne d'Aragó arran dels decrets de Nova Planta, en substitució de les antigues [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és originari d'un territori al qual ha accedit recentment, sovint per l'acció humana. Animals, vegetals, al·lòctons. Que es troba en un lloc diferent d'aquell on s'ha format, s'aplica a la formació o a la unitat geològica transportada per un procés [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de demarcar; l'efecte. L'antiga demarcació de les diòcesis. Línia de demarcació. Territori demarcat. Separació, distinció. Vam haver de fer una demarcació estricta de cada feina. Delimitació de fronteres entre ciència i no ciència, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la geografia física que tracta de les muntanyes i en descriu la morfologia, l'estructura i l'evolució i en fa la representació cartogràfica. Conjunt de les muntanyes d'un territori. Els Pirineus i les serralades costaneres configuren l'orografia catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunitat monàstica o canònica, autònoma, governada per un abat o per una abadessa. abadia nullius Institució o territori eclesiàstic regit per un abat que depèn immediatament de la Seu Apostòlica. Edifici o conjunt d'edificis que formen un monestir o una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és ni de l'un ni de l'altre de dos partits en pugna. Que, en una contesa, una guerra, etc., no intervé a favor de l'un ni de l'altre. En l'última guerra, el país restà neutral. Relatiu o pertanyent a un estat neutral. Un territori neutral. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agrupació administrativa i social d'alguns pobles antics. Les dotze tribus d'Israel. Les tres tribus dels romans. Agrupació de famílies o clans que ocupen un territori propi i constitueix una entitat autònoma des del punt de vista social i polític. Grup de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps. Aquestes serralades marquen el límit meridional de la contrada. Haver arribat al límit d'edat assignat per la llei per a exercir un càrrec. Punt on s'acaba l'exercici d'un poder, d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt dels habitants d'un territori, d'un país, units per vincles socials i polítics i per una identitat cultural comuna forjada històricament. El poble català. El poble francès. Conjunt dels habitants d'una ciutat, d'una vila, etc. Tot el poble ha participat en l [...]
