Pas estret i fortificat entre muntanyes. Vall pregona que en una estructura monoclinal s'obre transversalment o obliquament a la direcció de les capes molt resistents a l'erosió. Fruit sec dividit en compartiments monosperms, com el de les labiades i les boraginàcies. [...]

Caure per un pla inclinat, moure's al llarg d'una superfície, donant voltes sobre si mateix. Els rocs despresos rodolaven fins al fons de la vall. Fer rodolar un tronc d'arbre. De l'empenta el va fer anar rodolant per terra. Pivotar 1.  [...]

Menys prominent que d'ordinari. Té els ulls enfonsats. Formant concavitat. La vaig trobar més prima, amb les galtes enfonsades. El pebràs és un bolet amb el barret enfonsat. Situat en un pla més baix que els elements del voltant. El poble està enfonsat dins la vall.  [...]

Individu d'un poble indígena d'Amèrica del Nord, que habitava a l'actual Estat de Nova York, a la vall del riu Mohawk i a la regió dels Grans Llacs. Relatiu o pertanyent als iroquesos. Llengua ameríndia parlada pels iroquesos. Relatiu o pertanyent a l'iroquès. [...]

D'una dimensió gran, o comparativament gran, de la superfície avall, de la part exterior o entrada endins. Un pou pregon. Un riu pregon. Una cova pregona. A un nivell molt per sota del de la superfície general. Una vall pregona. Un coll de muntanya pregon. Una pena molt pregona. [...]

Fortificar amb castells, a manera de castell. Tancar-se en un castell o en un lloc tancat i fer-s'hi fort. Es veien obligats a encastellar-se en llurs casals. Acollir-se a paratges alts, de difícil accés. Els pallaresos s'havien encastellat als cims i defensaven la vall. S'encastella en [...]

molt agradable. Aquesta vall abans era un paradís. paradís artificial Estat d'embriaguesa que hom cerca en estupefaents. paradís fiscal País on la fiscalitat, per a les persones o per a les empreses, és nul·la o molt baixa.  [...]

Corrent natural d'aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu, especialment el que, recollint l'aigua d'una conca de gran extensió o d'una vall de drenatge abundós, porta sempre aigua. El riu Llobregat. El Segre és el riu més important de Catalunya després de l [...]

cintiformes, que es fa en aigües fluvials, originària de l'Àsia central i de la vall del Nil, de vegades plantada com a ornamental (Cyperus papyrus). Material laminar fabricat a partir de tires tretes de la tija del papir que empraven els antics per a escriure-hi. Els papirs d'Egipte. [...]

valencià parlat al Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l'Horta de València i la Ribera del Xúquer. valencià meridional Subdialecte del valencià parlat a les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, el Comtat, la Marina, l'Alcoià, les Valls del Vinalopó, l [...]