FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alga de la divisió dels dinòfits, incolora i inflada d'aigua fins a una mida visible, sovint causant de marees roges i del fenomen de la luminescència nocturna del mar, en escintil·lar per contacte o per una altra mena d'estímul. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll confús com el que s'alça d'una munió, d'una tempesta, del mar, etc. Sentírem una remor de crits. La remor de la tempesta que s'acostava. La remor del vent entre les fulles. Les remors de la selva. [...]