FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encarcarar, posar rígid. La cua se li enravenà com un escombrall. Adoptar un posat tibat. Enravenar-se d'arrogància. Els llegums i les verdures, endurir-se quan es refreden abans d'acabar de coure's o per un excés de fred, per les gelades. Enrederar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància fragant i de tast característic, de fórmula empírica C6H6O3, extreta de l'escorça del làrix, emprada per a donar al pa i als pastissos gust i olor d'acabat de coure. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar una certa forma (a una matèria), treballar-la, fer-ne objectes. Afaiçonar el coure. Fer (un objecte) donant certa forma a una matèria. Afaiçonar un perol. Fer l'explicació o la descripció (d'una cosa) exagerant-la, embellint-la, contrafent-la, per tal de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coure (un menjar) en oli, llard, mantega, bullents. Fregir peix, carn. Fregir un parell d'ous amb oli. La ceba es fregeix de pressa. fregir-la a algú Enganyar-lo. Consumir-se d'impaciència, neguit, etc. L'aigua de mar, fer soroll en passar entre roques llepant-les. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matèria semblant als productes ceràmics, obtinguda per les tècniques del vidre. El revestiment interior del microones és de vitroceràmica. Placa de vitroceràmica utilitzada com a aparell calefactor per a coure el menjar. No empreu cassoles i paelles que no siguin [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aplicar (a les plantes) una suspensió de preparats no solubles de coure a fi de combatre distintes malalties causades per fongs i altres paràsits. Sulfatar les vinyes. Convertir en sulfat per atac amb àcid sulfúric, per doble descomposició amb un altre sulfat o per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa. Prominència de forma semblant a la d'una columna o d'una torre, que surt de la superfície superior d'un banc de núvols, especialment dels altocúmulus. Eina d'acer, de bronze o de coure, de forma d'anella ovalada, amb un caire lleugerament trempat, que s'empra per a treure les [...]
