FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cordill que porta lligat en un dels extrems un tros de plom o d'un altre objecte pesant i que, suspès per l'altre extrem, serveix per a indicar la direcció vertical d'algun element, especialment de construcció. Conjunt de les peces de material pesant que hom fixa en un ormeig que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inscripció o anotació posada al final d'un llibre per indicar el nom de l'impressor, el lloc i la data de la impressió i altres circumstàncies referents al llibre. En els manuscrits, indicació del nom de l'amanuense i la data i el lloc de la còpia. Petita vinyeta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. demà, m'afaitaràs! Expressió usada per a indicar incredulitat o refús. Embellir amb afaits. Ensinistrar (especialment els ocells destinats a la caça). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe que es posa, en parella amb un altre, l'un al principi i l'altre a la fi, per a marcar determinats mots o frases, per a encloure un passatge dins un text, per a indicar el significat d'un mot o d'una expressió, etc. Signe gràfic (», o també, en textos mecanografiats, ") [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. orthós, 'dret', 'recte', 'correcte', 'regular', utilitzada també en química per a indicar la forma més alta d'hidratació, especialment en àcids, o, anteposada al nom d'un derivat benzènic disubstituït, que els dos substituents [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
descobrir involuntàriament (quelcom que voldria dissimular). Trair unes preferències. Una cosa, indicar allò que altrament seria difícil d'endevinar (d'algú). Aquella exclamació involuntària el va trair. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que indica, que serveix per a indicar. Una placa indicadora. Aparell per a assenyalar la presència d'un fenomen o el valor de la seva magnitud. Senyal quantitatiu de l'evolució d'una variable econòmica. El nombre de telèfons és un indicador de l'extensió d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comprador i del venedor, etc., i que ha de signar qui rep la mercaderia o qui se'n fa càrrec. Paper blanc que es posa als balcons, a les portes, etc., per a indicar que una casa és per llogar o admet dispesers. [...]
