Resultats de la cerca frase exacta: 80

Diccionari de la llengua catalana
31. màrtir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que pateix turments o la mort per no renegar la fe en Jesucrist. Els màrtirs del cristianisme. Persona que pateix per restar fidel a una causa. Persona que pateix un suplici immerescut. Persona que algú o alguna cosa turmenta. És el màrtir dels seus fills. Sempre [...]
32. rebordonir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre la virtut, fer tornar com bord. Una actitud que rebordoneix els nostres sentiments. Perdre la pròpia virtut, la bondat originària. La gent s'ha rebordonit. Una planta, restar com aturada en el seu desenvolupament, esquifida. Els ceps d'aquesta vinya es rebordoneixen. Un [...]
33. retràctil
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç d'ésser tirat endarrere o endins. Un òrgan retràctil. El gat té les ungles retràctils. Susceptible de retracció, especialment de termoretracció. Pel·lícula retràctil. Que pot ésser retret i restar amagat a la vista en una cavitat [...]
34. calada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de calar les veles, les xarxes. Peix que s'agafa d'un cop en una calada. Obertura formada en alçar-se una part dels fils de l'ordit i restar immòbils o abaixar-se els restants, per dintre de la qual és possible d'inserir la trama d'un costat a l'altre del teler [...]
35. entravessar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar de través. Havien entravessat el presoner damunt un cavall. Se m'ha entravessat un osset, una espina, a la gola. La barca, en passar pel canal, es va entravessar i va restar encallada. No el puc pronunciar, aquest mot: la llengua se m'entravessa. És un home que se m'ha entravessat [...]
36. escapça
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros que se separa d'un objecte en escapçar-ne un cap o una punta. Base del tap de suro o del carrac. quedar-se a l'escapça Qui percaça quelcom, no obtenir-ne res, restar amb les il·lusions frustrades. quedar-se a l'escapça Quedar-se sense gens de diners. quedar-se a l [...]
37. residu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que resta d'un tot després de sostreure'n una o més parts. En mat., resultat de la subtracció, especialment de restar del dividend el producte del divisor pel quocient enter. En una operació química, en una manipulació, allò que s'obté al mateix [...]
38. fosca 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sé res. Restar a les fosques en un afer. [...]
39. bloquejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Restar immobilitzat. Bloquejar-se una màquina, un programa. Algú, no ésser capaç de reaccionar. Davant l'adult, l'infant es bloqueja i no s'expressa espontàniament.  [...]
40. enlaire
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l'aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire. deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant [...]
Pàgines  4 / 8 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  Següent >>