Resultats de la cerca frase exacta: 72

Diccionari de la llengua catalana
31. conservar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'alteració, de destrucció. Certes viandes es conserven molt bé adobant-les amb sal i vinagre. Conserveu-vos bons i sans. No deixar perdre, no deixar desaparèixer. En enderrocar el castell, no conservaren sinó la capella. De les províncies conquerides, solament n'ha conservada una. No [...]
32. quadra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gran apartament d'una fàbrica, d'un gran taller, etc. Sala gran d'una caserna, d'un hospital, etc., on dormen molts. Estable de cavalls o de muls. Districte especial dins el terme d'un castell termenat. Mànega d'una embarcació en la quarta part de la seva eslora. Vela [...]
33. assetjar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar setge (a una fortalesa, a una ciutat, etc.). Assetjar un castell. Una ciutat assetjada. Voltar (un indret) per impedir de sortir-ne, per tractar d'entrar-hi. La neu va assetjar el refugi i no ens poguérem moure durant una setmana. Importunar insistentment (algú) amb les nostres [...]
34. vestigi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyal que una cosa destruïda, extingida, etc., ha deixat de la seva existència. Del castell antic, no en resten ni vestigis. Part o òrgan petit, degenerat, imperfectament desenvolupat, que ha estat ben desenvolupat en un estat anterior de l'individu o en una generació [...]
35. llenya
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part dels vegetals que, tallada i feta trossos, es destina a fer foc. Una carretada de llenya. Anar a fer llenya al bosc. Estellar llenya. llenya terrera Arbustos que creixen entre els arbres del bosc. Fusta 1 1. Pallissa². Si no t'esmenes rebràs llenya. fer llenya Un castell [...]
36. muralla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera. La muralla del castell. Les muralles d'una ciutat. Hi havia una muralla de gent que no deixava passar ningú. En heràld., figura en forma de faixa maçonada i merletada. Relleu volcànic compost per piroclasts, anular o en forma de [...]
37. situació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció i efecte de situar. Manera d'estar quelcom situat. La bella situació del castell al cim d'un turó. Posició amb relació a determinades circumstàncies. Trobar-se algú en una situació crítica, perillosa. L'actual situació política. Estat [...]
38. cassola
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, serveix per a posar-hi la llançadora. En el món casteller, part baixa d'un castell formada pels baixos reforçats pels crosses i els agulles. Aixecador 1.  [...]
39. torre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció cilíndrica o prismàtica més alta que ampla, aïllada o sobresortint d'una edificació, feta per protegir una ciutat, un castell, per fer observacions, etc. Una torre de defensa. La torre de l'homenatge. Una torre emmerletada. Les dues torres de l'observatori [...]
40. setè -ena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té sis davant seu, el que fa set. El pis setè. El setè cel. Que és una de les set parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Una setena part s'han de llençar. Un setè, 1/7. Casteller del setè pis d'un castell [...]
Pàgines  4 / 8 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  Següent >>