FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai de temps d'alguna durada. Espereu-me una estona: de seguida tornaré. Ja fa estona que són fora: no poden tardar a venir. D'ací allà encara hi ha una bona estona. a estones De tant en tant. Dormir, treballar, a estones. anar algú a estones Ésser d'humor, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'atribuir. Funció atribuïda a algú. Les atribucions del secretari. Això entra en les seves atribucions. Això està fora de les meves atribucions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure conclusions, generalitzar (a partir de dades incompletes o fragmentàries). Prolongar (una llei o una funció) fora dels límits on ha estat determinada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba perenne de la família de les compostes, finament pilosa, de fulles inferiors pinnatipartides, les superiors no tan dividides i un xic abraçadores, capítols de flors totes ligulades, de color groc de sofre, tacades de vermell per fora, i fruit prolongat en un bec gruixut i amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desembarassament, especialment fet d'haver-se desembarassat d'algú o d'alguna cosa. Ja són fora: quin desembaràs. Lloc emprat per a posar-hi el que faria nosa en un altre lloc, per a fer-hi allò que no vindria bé de fer en cap més lloc, etc. El badiu era el [...]
