FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vagar, anar-se'n d'un costat a l'altre fora del lloc on caldria estar. Deixar anar la pensa, el discurs, d'un costat a l'altre, especialment allunyar-se de l'assumpte que es tracta, fora dels límits de la raó. Aquest orador divaga. Limiteu-vos a l'assumpte que tractem: no divagueu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap a la banda de fora, més o menys lluny en aquesta direcció. La nostra casa és gairebé tocant a la vila: la d'ells és més enfora. enfora de [o a l'enfora de, o de... enfora] Exceptuant, salvant. I, del duc enfora, tots l'abandonaren i s'empassaren a l'enemic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust de la família de les asclepiadàcies, de fulles oblongues i gruixudes, flors d'un púrpura vinós per dins i verdoses per fora, fruit format per dos llargs fol·licles molt divergents i llavors petites proveïdes d'un vistós plomall, propi de les màquies i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbret o arbust de la família de les rutàcies, espinós, de fulles persistents, coriàcies, oblongues o serrades i amb el pecíol no alat, flors blanques per dins i rosades o purpúries per fora, disposades en curts raïms axil·lars, originari de l'Àsia i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'fora'. Ex.: extraaxil·lar, extravascular, extrazodiacal, extralegal, extracanònic, extralimitar-se. Prefix que significa 'més que'. Ex.: extraplà, extradolç. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Liana de la família de les asclepiadàcies, de mida petita, amb làtex blanc, de fulles oposades, ovades i quasi triangulars, grisenques pel dessota, flors blanquinoses per dins i purpurescents per fora, en cimes axil·lars, fruit gros dehiscent i llavors proveïdes d'un [...]
