FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dorm molt. El noi els ha sortit dormidor i mandrós. És un gran dormidor: no hi ha qui el faci llevar. ésser poc dormidor Dormir habitualment poc. Sempre em llevo d'hora: soc poc dormidor. Persona que pretén tenir el do d'endevinació en estat de son. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té lloc poc abans de la sortida del Sol o poc després de la seva posta, s'aplica a la sortida i a la posta d'un astre. Sortida helíaca de l'estrella Sírius. Que té lloc en l'època en què un astre s'acosta a la seva conjunció o se n'allunya, s'aplica a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Introduint un complement de lloc, expressa relacions que denoten: La direcció del moviment. Anar al teatre. Pujar al cel. Acostar-se al foc. Viatge a París. El terme del moviment o de la distància. Arribar a casa. Caure a terra. Recolzar-se a la paret. Tocar de mans al sostre. Anar d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sovint seguit de la preposició de, gran quantitat de, gran nombre de. Ha begut molt de vi. Ha menjat molta carn. Molta gent. Fa molt temps. Té molts d'amics. Hi havia moltes de roses. Eren molts que no s'ho creien. poc o molt V. poc². Una cosa considerable. Ha fet molt de no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és receptor d'aigua, que la defuig. Relatiu o pertanyent a l'aqüífug. Formació geològica poc porosa i impermeable que no absorbeix l'aigua i no en permet la circulació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposat a fer quelcom. Que posa poc de temps a fer quelcom, que ho fa sense retard. Una intel·ligència prompta. L'obediència ha d'ésser prompta. És prompte a irritar-se. [...]