Resultats de la cerca frase exacta: 21

Diccionari de la llengua catalana
11. opercle
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell o element que, a manera de tapadora, serveix per a tancar certes obertures, com les de les ganyes de molts peixos, la de la closca de molts mol·luscos univalves, o que està destinat a desprendre's d'un òrgan en l'acte de l'obertura, com la part apical de certes càpsules, [...]
12. renunciar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
món. Renunciar al papat. renunciar a si mateix Desprendre's de tot amor propi, privar-se de fer la pròpia voluntat.  [...]
13. fumar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'havia acostumat a fumar opi. Fumar un cigar, una pipa. [amb complement directe determinat] S'havia fumat tres cigarretes l'una darrere l'altra. Fumar tabac. Ha fet el propòsit de deixar de fumar. Un cos en combustió, un líquid calent, etc., desprendre fum, fer fum. La cendra [...]
14. respirar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un animal, absorbir oxigen i desprendre diòxid de carboni a través de les vies respiratòries. És viu: encara respira. El malalt respirava amb dificultat. Respirar a plens pulmons. Atreure als pulmons. Respirar un aire sa. Creien que respirar miasmes provocava infeccions. Gaudir [...]
15. assegurar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar fermesa (a alguna cosa) perquè no caigui, perquè es mantingui en el lloc on ha estat posada. Assegureu aquesta peça, que no pugui caure, que no pugui desprendre's. En arq., afegir (a un element que ja s'aguanta) els suports necessaris per a immobilitzar-lo. En arq [...]
16. arrencar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure, desprendre amb esforç d'allò a què està plantat o adherit o de què forma part. Arrencar de terra un arbre, una planta, l'herba dolenta. Arrencar naps, patates. Arrencar una branca d'un arbre. Arrencar els claus d'una post. Arrencar una dent, un queixal. arrencar [...]
17. saltar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Saltar d'alegria. saltar del llit Llevar-se rabent. Baixar d'un vehicle. Ha pujat al tramvia amb nosaltres, però ha saltat abans. Una cosa, perdre pel seu impuls el contacte amb terra. Una cosa, desprendre's, especialment amb certa violència, d'on estava unida, fixada, encastada, etc [...]
18. seguir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
meu avi segueix molt bé. Una cosa, desprendre's amb facilitat. El suro, pelar-se amb facilitat.  [...]
19. caure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure's pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Els cossos deixats anar lliurement en l'espai cauen amb un moviment uniformement accelerat. Cau neu, cau pedra. Les fulles cauen dels arbres. Caure el sol de ple a ple. Una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de [...]
20. pi 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'altres muntanyes (Pinus uncinata o P. mugo ssp. uncinata). pi pinyer [o pi pinyoner] Pi d'escorça gruixuda que, en desprendre's a trossos, deixa plaques de color rogenc o ataronjat, de capçada en forma de para-sol, fulles llargues en grups de dues, pinyes ovoides força grosses i [...]
Pàgines  2 / 3 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  Següent >>