FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porta, peça, que tanca una obertura horitzontal o inclinada, generalment unida amb frontisses a un dels costats de l'obertura, i que s'obre amunt. Cancell . Peça que forma part dels costats horitzontals de les portelles dels canons, en els vaixells de guerra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fructificació dels rosers del gènere Rosa, constituïda per diferents núcules incloses dins un receptacle carnós en forma de copa d'obertura estreta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotjar, vigilar, especialment des d'un indret amagat, per sorprendre. Treure el cap per una obertura o per damunt alguna cosa. Aplicar l'ull i mirar per una obertura petita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fase intermèdia i més característica de l'articulació d'una consonant oclusiva, caracteritzada per una obertura dels òrgans que intervenen en la realització del so. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortida total o parcial d'un òrgan per una obertura anormal del seu receptacle. Reduir una hèrnia. Hèrnia umbilical. hèrnia escanyada Hèrnia en què l'intestí és comprimit per l'obertura per on ha sortit de la cavitat que el contenia. hèrnia de la col [...]