FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que considera els fenòmens biològics com a irreductibles als processos fisicoquímics. Tendència filosòfica, de caràcter antiintel·lectualista, que pren la vida com a categoria clau, tant per a la interpretació de la realitat com per als judicis de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir clarianes (en una cosa atapeïda). Aquesta camisa, l'esclarissaràs, si la rentes tant. L'atapeïment d'alguna cosa, minvar per desgast. Uns llençols molt vells, que s'han esclarissat. Produir-se clarianes. Després de la pluja, el cel s'esclarissà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom fa fora de l'acostumat i que implica una despesa extraordinària, no molt considerable, però. Pel seu aniversari va fer la francesilla de comprar-se aquell moble que tant li agradava. Una economia precària no permet gaires francesilles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
poble, hi arrelen els mals costums. Por i ressentiment que van arrelar en el cor dels ciutadans. El vici de fumar se m'ha arrelat tant, que no el puc deixar. Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels. Descendents dels colons que s'arrelaren a Florida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per a. Sens perjudici d'aprofundir més endavant en aquest text, podem avançar ara que es tracta d'una obra molt ben escrita. Els veïns armats constituïren un cos de vigilància, sens perjudici de les batudes que feien els Mossos d'Esquadra de tant en tant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una paret feta de pedra a tots dos costats, pedra que agafa tot el gruix de la paret i es col·loca de tant en tant per donar-li més consistència. Pedra o pedra artificial que té el gruix de la paret de la qual forma part i que és disposada de cara a cara de la dita paret [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impedir, posar obstacle (a alguna cosa). Causar empatx o indigestió (a algú). Aquesta coca m'ha empatxat. Si menges tant t'empatxaràs. Preocupar-se excessivament per alguna cosa, posar-hi massa esment, posar-hi massa cura. No t'empatxis dels afers d'altri. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Millorar (una cosa) fent-la perfecta, acostant-la tant com es pot a la perfecció. Perfeccionar una màquina, un instrument. Perfeccionar una institució. Perfeccionar un escriptor el seu estil. Les màquines es perfeccionen dia a dia. Treballar a esdevenir millor. Perfeccionar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de racional. Facultat de raonar. racionalitat econòmica Pressupòsit que s'aplica al comportament dels agents econòmics en tant que persegueixen uns objectius que es consideren coherents i per a obtenir els quals es fan servir uns mitjans que es creuen adients. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Més poc, no tan, no tant, element que expressa la comparació d'inferioritat. Soc menys ric que tu. Això costa menys. Ni més ni menys. Com més ho demanarà, menys li ho donaran. a menys que Llevat que. no menys que Tant com. menys de Un temps, una quantitat, etc [...]
