Resultats de la cerca frase exacta: 206

Diccionari de la llengua catalana
81. embarbollar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar confusament, per defecte físic o per voluntat de no deixar entendre a tothom allò que es diu. Aquesta criatura quan parla encara s'embarbolla. Dir (coses) pel gust de xerrar, sense fonament de cap mena. No saps què t'embarbolles! [...]
82. en doina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En moviment, fora de lloc, en renou. En arribar, ho trobà tot en doina. anar en doina Ésser tret del seu lloc i posat en moviment, fet anar d'una part a l'altra. En aquesta casa, tothom va en doina! [...]
83. sociable
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat a viure en societat. L'home és un ésser sociable. Que té un comportament amable en les relacions socials. Un tarannà sociable. Que cerca el tracte amb les altres persones. És un home molt sociable: es fa amb tothom. [...]
84. atreure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer venir (quelcom) devers si mateix. L'imant atreu el ferro. Les electricitats de nom contrari s'atreuen. Els cossos s'atreuen en raó inversa del quadrat de les distàncies. La seva bondat atreu a tothom. Atreure's l'animadversió de la gent.  [...]
85. avergonyir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar vergonya (a algú). Amb el seu comportament avergonyeix els seus pares. Sentir vergonya. Fa el mal i no se n'avergonyeix. S'avergonyeix de tenir-lo per amic. Fer sentir (a algú) vergonya, confondre amb retrets. El vaig avergonyir davant de tothom. [...]
86. mutisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de restar callat, sense dir mot. El seu mutisme va estranyar tothom. Silenci obstinat. Va estar-se tota la reunió en el mutisme més absolut. Actitud adoptada per causes patològiques d'origen mental, consistent a no parlar ni respondre a cap pregunta. [...]
87. aplaudir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Picar de mans en senyal de viva aprovació, d'entusiasme. Tots els concurrents aplaudien entusiasmats. Demostrar (a algú) l'aprovació, l'entusiasme, picant de mans. L'auditori aplaudí vivament l'actor. Demostrar una viva aprovació (per una cosa). Tothom ha aplaudit la [...]
88. contradicció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de contradir o de contradir-se. No admeto contradiccions. Paraules o fets que inclouen contradicció. Les contradiccions de l'acusat. Oposició formal amb algú o alguna cosa. Es troba en contradicció amb tothom. Oposició absoluta entre dos termes. Relació [...]
89. indignitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'indigne. La indignitat de la seva conducta ha revoltat tothom. Cosa indigna. Tractar-la així és una indignitat! Exclusió d'una persona en la successió del seu causant per haver realitzat contra ell o certs parents algun dels actes il·lícits definits per la [...]
90. àdhuc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fins i tot, contràriament al que hom podia suposar. Tothom ho trobarà ben fet, àdhuc els seus enemics. Àdhuc negre estaria millor que morat. Hi va treballar àdhuc ahir, que era festa. No feia pas gaire bon temps, àdhuc plovia; però no varen voler diferir l [...]
Pàgines  9 / 21 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>