discoglòssids, de musell agut, pupil·la bombada i membranes interdigitals reduïdes a les extremitats posteriors. granota pirinenca Granota de la família dels rànids, bruna i esvelta, que viu en alguns rierols de Navarra i d'Osca (Rana pyrenaica). granota roja Granota de la família dels [...]

Mamífer carnívor de la família dels hiènids, de coll llarg i gruixut, cap gros, potes proveïdes de quatre dits amb urpes no retràctils, de pèl aspre i gris, amb ratlles o taques fosques, nocturn, que s'alimenta de carronya. hiena bruna Hiena que viu a l [...]

Fruit en drupa de la noguera, subglobós, verd, de carn amargant i astringent, amb el pinyol gros de clovella bruna i rugosa formada per dues meitats fàcilment separables. Trencar, esclafar, nous. Llavor comestible de la noguera, coberta d'una fina pellofa bruna i dividida en dues [...]

contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats. Recobriment de fullola resistent i ben seca, generalment de faig, del pla de taules dels telers. Regió anatòmica dels equins situada entre el pit i l'espatlla. Alga bruna mediterrània de l'ordre de les fucals [...]

més brillantor, més adherència o d'altres qualitats. vernís del desert Pel·lícula d'aspecte vitri i lluent, negra, bruna o rogenca, que cobreix el rocam de les regions desèrtiques. Galena . vernís del Japó Ailant. [...]

[o tenir un fetge de rajada] Suportar, tolerar, veure impassiblement, coses que, a altri, els afectarien, els mourien a obrar, etc. treure el fetge per la boca Fatigar-se granment. fetge de vaca Terra argilosa vermella o bruna. fetge de vaca Bolet de soca de l'ordre de les tricolomatals, de [...]

Peix teleosti de la família dels escoftàlmids, de fins a 60 centímetres de llargada, de coloració molt mimètica, bruna amb moltes taques clares i fosques, amb els ulls al costat esquerre i els tres primers radis de l'aleta dorsal ramificats, de forma oval i amb els contorns [...]

plomes daurades darrere cada ull (Podiceps nigricollis). cabussó emplomallat Ocell de la família dels podicipèdids, d'uns 49 centímetres de llargada, de coloració bruna a les parts superiors i blanca a les inferiors i de plomall doble al cap (Podiceps cristatus). [...]

Planta aquàtica o d'ambients sotmesos a freqüent hidratació, que presenta un tipus d'organització senzilla, unicel·lular o tal·lofítica. alga blauverda Cianofícia . alga blava Cianofícia . alga bruna Feòfit . alga conjugada Zignematofícia . [...]

Peix de la família dels ciprínids, de cos esvelt, normalment d'uns 30 centímetres de llargada i excepcionalment de fins a 80 centímetres, de coloració groguenca verdosa o bruna verdosa, pigallada de negre en els individus joves, amb un parell de barbellons sensorials a [...]