Resultats de la cerca frase exacta: 42

Diccionari de la llengua catalana
31. carlet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
làmines grogues que prenen un color salmó en madurar, propi dels boscos caducifolis (Entoloma lividum). fals carlet blanc Escarlet. fals carlet brunenc [o fals carlet de pineda] Bolet de l'ordre de les tricolomatals, de barret brunenc, viscós en temps humit, amb la cama bruna i de color [...]
32. cassoleta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, comestible de més o menys qualitat segons l'espècie. cassoleta bruna de primavera [o cassoleta murgolera] Cassoleta de color bru i carn violàcia (Peziza phyllogena). cassoleta taronja Cassoleta molt vistent pel seu color, que sol créixer en grups nombrosos a la tardor, comestible [...]
33. fulla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de Sant Pelegrí. fulla de col Alga bruna de grans tal·lus laminars, que habita en fons pedregosos mediterranis (Laminaria rodriguezii).  [...]
34. serp
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil ofidi. Una serp d'aigua. Un terrer ple de serps. Una serp gruixuda com el braç. Arrossegar-se, entortolligar-se, com una serp. Mudar de pell com les serps. serp blanca Serp de la família dels colúbrids, de mida gran, musell agut i coloració bruna o groguenca [...]
35. pell
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tegument resistent i flexible que recobreix el cos de l'home i dels animals vertebrats, format per l'epidermis i la dermis. Pell fina, delicada, aspra. Pell blanca, rosada, bruna. Malalties de la pell. Se li ha alçat tota la pell: ensenya la carn viva. pell de gallina [o pell anserina [...]
36. cara
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part anterior del cap d'una persona. Els músculs de la cara. L'expressió de la cara. Tenir la cara plena, rodona, prima, seca, ampla, estreta, llarga. Tenir la cara blanca, bruna, morena, vermella, rosada, pàl·lida. Ple, prim, rodó, gras, ample, de cara. Blanc, bru [...]
37. terra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bon blat. Una paletada de terra. terra bruna Sòl amb humus caracteritzats per la feble lixiviació de les argiles i del ferro. terra campa Terra sense arbres destinada al conreu de cereals. terra de castanyer Terra vegetal que s'empra per a sembrar-hi plantes de jardí. terra [...]
38. orella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de la classe dels ascomicets, amb aspecte de cassoleta bruna oberta pel costat (Otidea cochleata). Gírgola 1. orella de llebre Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles oblongues coriàcies, amb nervis molt prominents, i flors grogues, en umbel·les al [...]
39. agulla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
paret del mateix gruix que la resta de la paret, situat entre dues obertures molt poc separades. Calàbria agulla. Peix de la família dels belònids, de cos molt allargassat, de fins a 50 centímetres de llargada, de dors verdós i una línia bruna longitudinal, amb els [...]
40. cua
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
petits (Equisetum ramosissimum). cua de paó Alga bruna de l'ordre de les dictiotals, formada per una làmina en forma de ventall, que es disposa caragolada com una paperina (Padina pavonica). cua de cavall Bolet comestible de l'ordre de les agaricals, de color bru vermellós i cama de [...]
Pàgines  4 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>