Resultats de la cerca frase exacta: 33

Diccionari de la llengua catalana
11. onico- [o onic-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. ónyx ónykhos, 'ungla'. Ex.: onicofàgia, onicosi. [...]
12. repeló
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llenqueta de pell que s'alça al costat mateix de l'ungla.  [...]
13. unguiculat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té els dits proveïts d'ungles o urpes. En bot., que té ungla. [...]
14. unglar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prémer o fregar amb l'ungla (alguna cosa), especialment deixant-hi un senyal, emportant-se'n un tros. [...]
15. garrofa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit del garrofer, bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i polpa carnosa. Mentida 1 1. Ungla de l'àncora.  [...]
16. ungleta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Buidat semicircular i poc profund fet generalment en un vidre on s'introdueix l'ungla per fer-lo córrer al llarg d'una guia. [...]
17. unglot
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ungla del porc i dels altres animals de peu partit. Part més sortint de l'excèntrica d'expulsió de la llançadora en el teler mecànic. [...]
18. urpa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ungla aguda i encorbada com les d'un gat o d'un ocell. Clavar les urpes. Caure a les urpes d'un usurer. cara d'ovella i urpes de llop V. cara.  [...]
19. lúnula
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura formada per dos arcs de circumferència que tenen llurs extrems comuns i llur convexitat cap al mateix costat. lúnula unguial Zona blanca, opaca, de forma semicircular a l'arrel de l'ungla. [...]
20. encarnar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revestir d'una forma corporal, especialment d'una forma humana. Déu encarnà son fill. El Verb s'ha encarnat. Personificar 2 . Luter encarna l'esperit de la Reforma. Entrar dins la carn. Se li ha encarnat una ungla. Una ferida, posar carn nova. Pintar del color de la carn. [...]
Pàgines  2 / 4 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  Següent >>