Resultats de la cerca frase exacta: 1.574

Diccionari de la llengua catalana
81. difunt -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha mort. El seu difunt pare. Vetllar un difunt. [...]
82. ferroproteïna
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proteïna conjugada que conté ferro en el seu grup prostètic. [...]
83. hiponímia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació entre un o més hipònims i el seu hiperònim. [...]
84. mossega
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que no perd ocasió de treure el seu profit. [...]
85. xinxollar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sacsejar (un líquid) dins el seu recipient. Amoïnar amb demandes. [...]
86. sis-centè -centena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 599 davant seu, el que fa sis-cents. Que és una de les sis-centes parts en què es divideix una quantitat o un tot. Un sis-centè, 1/600. [...]
87. urgellenc -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de l'Urgell, del Pla d'Urgell o de la Seu d'Urgell. Relatiu o pertanyent a l'Urgell, al Pla d'Urgell o a la Seu d'Urgell, o als seus habitants. [...]
88. bossonalla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda menuda de billó de poc valor. Moneda barcelonina de billó de Pere I. Moneda menuda o de billó, fora del seu context legal de circulació, que val, com a màxim, el seu valor intrínsec. [...]
89. cinc-centè -centena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 499 davant seu, el que fa cinc-cents. Que és una de les cinc-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un cinc-centè, 1/500. [...]
90. dos-centè -centena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té cent noranta-nou davant seu, el que fa dos-cents. Que és una de les dues-centes parts en què es divideix una quantitat o un tot. Un dos-centè, 1/200. [...]
Pàgines  9 / 158 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>