FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió, accedir. Mai no consentí a llurs precs. Consento a pagar, però que no constitueixi precedent. Qui calla, consent. Permetre, tolerar. Es passa el dia jugant al carrer: no sé com els seus pares li ho consenten. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extrem més baix, part inferior, fons. De la ciutat, recorda d'una manera especial el capdavall de la Rambla. Són al capdavall de la baixada. De sobte, del capdavall del carrer surt un brunzit. Començarem el recorregut pel capdavall del passeig. Si seguim aquest carrer, al capdavall [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acabar o d'acabar-se. Donar acabament a un llibre. Menar un plet a acabament. Venir a acabament. L'excursió tingué un mal acabament. Fi, extrem d'una cosa. A l'acabament del carrer. Ornament que termina una cosa. El mantell té un acabament de randes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Camí empedrat. Part central d'un carrer o d'una carretera destinada al trànsit de vehicles, generalment limitada per vorals, voreres o andanes. calçada lateral Calçada paral·lela a una de principal, separada d'aquesta i amb accessos limitats, destinada al trànsit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de girar o de girar-se; l'efecte. Donar girada a la truita en la paella. Ja no és dels nostres: ha fet una girada. girada de peu Torçada de peu. Punt d'un camí o d'un carrer estrets on, eixamplant-se aquest, els vehicles poden fer girada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les criatures, dels infants, d'una casa. Explicava contes a la mainada de la seva germana. Conjunt de criatures, d'infants. La mainada saltava pel carrer al so dels timbals. Criatura 2 1. Té dues mainades. Antigament, companyia de gent d'armes al servei d'un senyor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sot ple d'aigua de la pluja o d'altra procedència. Saltava d'una llamborda a l'altra per evitar els tolls del carrer. Encara hi havia glaç en algun toll del camí. Indret profund d'un riu o d'una séquia on l'aigua és neta i té poc moviment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps que transcorre des de trenc d'alba fins a la sortida del sol. Cantada, música, feta al carrer per festejar una persona, especialment el jovent les noies, a la matinada i àdhuc a la nit. albada general Passeig de colles fent música pels carrers. mitja albada Esquellotada. Alba [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita quantitat d'un líquid o d'una substància semilíquida que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, en colpejar-la, etc. El carrer és ple de sots: quan passarà algun cotxe, cal evitar els esquitxos. Omplir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de riure. No poder-se aguantar la rialla. Les rialles que feien se sentien del carrer estant. Va comparèixer amb la rialla a la boca. Ara tot són rialles; però ja vindrà que no riureu. De les rialles venen les ploralles. fer la mitja rialla Somriure1 1. rialla [...]
